I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dissabte, 11 de gener del 2014

Estimades Mercè i Anna

Estimada Anna,
 
Acabo de llegir l’escrit de la teva mare de dia 1-Gener-2014.
 
Dir-te que he pensat molt en tù i la teva familia aquests dies i els esforços que han tingut que fer els teus pares, la Judit i l’avia .Segur que han tingut que buscar força on no n’hi ha, no hi ha paraules per expresar el buit que has deixat i tal com diu la teva mare cada dia que pasa es pitjor. Ja li pots dir que l’admiro molt per seguir amb el cada dia, anant al Hospital i també li pots dir que els pacients l’estimen molt. Quan un perd les forces pensar que pots ajudar a algù més que potser està en les teves mateixes circunstancies et don una especie d’anim per seguir endevant.
 
Feu algún acte especial el dia 18 d’aquest mes? Si el feu m’agradaría venir , en tot cas us tindré present en el pensament, encara que penso en vosaltres cada dia.
 
Una forta abraçada a tots,
Montserrat Verdaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada