I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dimarts, 21 de gener del 2014

ET TROBARÉ A FALTAR CADA DIA DE LA MEVA VIDA ANNITA

No mho puc creure, no puc, esque ja no puc. Fa 1 any, un maleït any que va començar tot aixo, aquesta tortura que ens fa mal, ens fa plorar, ens difuculta el camí de seguir endevant...i ara és quan dic que ja no puc, el sentiment de pensar que ja fa un any del dia més trist i horrible de la meva vida em fa tornar boja, ara és quan començo a despertar i adonarme que ja no hi ets, i aixo em destrossa tan per dins com per fora. Durant aquest any han passat moltes coses, el 2013 serà un any que tots recordarem amb un gust molt agre a la boca, plorarem tota la nostra vida, mai ens oblidarem d'aquell dia, mai sem treura aquell dolor al pit que vaig sentir quan la meva germana, la teva mariona, trucava plorant diguent el que havia passat...i esque són tans els moments viscuts juntes princesa, tan sentiments, emocions que vam compertir, hem crescut juntes, les 4! I ara res es el mateix sense tu, tots els llocs tenen la teva olor, la teva mirada, tot ens fa pensar amb tu. L'altre dia era la cavalgada de reis i per primera vegada tu no vas serhi. Com cada any havia de fer de patge i portar el cavall del rei. Els teus pares amb la teva germana van venir a veurem per aixi estar tots junts en un dia tan dificil, i esque realment va ser molt dificil...tot el rato et buscava entre la gent, tot el rato estava pendent de sentir una veu qe em cridés i em digues: laiaaa! Girarme, i veuret alla...no parava de buscar i buscar i no et trobava, no et vaig trobar...Diuen qe la nit de reis és magica, i jo vaig demanar una cosa molt concreta. Que sisplau em donessin la força per continuar sense tu, que mai se mesborressin els moments viscuts juntes, i sempre poder veure a la meva memoria la teva preciosa cara dientme alguna coseta. Quedem constantment amb la teva familia, mai els deixarem sols, ens necessitem uns als altres x continuar endevant...i quan stic amb ells nomes fan que venirme records al cap.... aqella vegada que vau venir a durmir a lestartit tu i la teva germana que sen va anar la llum, les nits al camping quan veniem a passar aquella setmaneta amb vosaltres que lesperavem durant tot lestiu, els viatges que feiem cada any a una part diferent del món, les vegades que ens hem fet costat quan una de les 4 tenia algun problema, es impossible de descriure tots els moments que hem viscut perque esque si 24 hores te el dia, nosaltres n'estavem 25 juntes...erem 4 germanes i esque joder em supera anna, es horrible pensar que hem de continuar sense tu...ara som 3, 3...ens falta aqella nena riallera que ens complementa a totes...el vincle hi continua siguent pq mai marxara, aquella sensacio que teniem les 4 quan estavem juntes. Pensavem que res ens podria separar, que seguiriem juntes per sempre, viviem en una bombolla...i la puta vida ens lha trencat i ens ha fet caure de cop al terra. És molt dur princesa, molt, pero se que siguis on siguis tornarem a estar juntes totes 4 una altre vegada, tornarem a viatjar x el mon, a riure juntes, a plorar juntes, a viure juntes. Però de moment ens toca ferho a nosaltres 3 sense tu, la teva germana, la teva estimada mariona i jo. Ara ens toca seguir endevant juntes x tu i per tota la gent que testima i que val la pena lluitar per ella en aqest mon tan poc facil. Et trobem i et trobarem sempre moltissim a faltar. Com sempre he dit, tu sempre sempre sempre sempre sempre seras la meva Annita, la princesa mes preciosa que hi ha hagut mai i la persona que trobare mes a faltar la resta de la meva vida. Et trobo a faltar, et trobaré a faltar cada dia de la meva vida. T'estimo.
 
Laia
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada