I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




diumenge, 19 de gener del 2014

La teva tieta que t'estima, Roser

Anna, fa un any que no hi ets, i t'anyorem com el primer dia. Per això seguim caminant per arribar a abraçar-te algun dia.

La teva tieta que t'estima, Roser!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada